La Valldigna en peu de guerra!

Per: Pau Alabajos.

Una vegada més els interessos econòmics d'uns pocs han prevalgut sobre la qualitat de vida de milers de ciutadans. Ha passat en la Valldigna: després de divuit anys de mobilitzacions (que es diuen prompte), el dia 7 d'agost de 2007 va entrar en funcionament la línia d'alta tensió entre Castelló de la Ribera i Gandia.

Però el drama no acaba ací, ara mateix n'hi ha dues línies elèctriques més projectades en la zona: una que connecta Dénia amb Cullera (allò que no ha pogut el ferrocarril ho aconseguirà l'alta tensió) i una altra que va des de Cullera fins a Barxeta i que anirà acompanyada del transvassament Xúquer-Vinalopó.

Em ve a la memòria el 24 de febrer d'enguany. Aquell dia va tindre lloc una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden a la Valldigna: un grup de músics (Feliu Ventura, Ximo Caffarena, Òscar Briz, Pep Gimeno "Botifarra" i jo mateix) volguérem mostrar el nostre suport i la nostra solidaritat amb la gent de la Coordinadora Contra l'Alta Tensió realitzant un concert matinal en memòria de Joan Pellicer. Per la vesprada, una riuada de manifestants va envair el poble de Barxeta, l'únic municipi que s'ha negat en redó a signar els acords que claudiquen davant dels impulsors d'aquesta línia. Em va semblar molt engrescadora la capacitat de convocatòria que els organitzadors van demostrar aquell dia: els veïns de la Valldigna estaven al seu costat i ho expressaren ben alt i ben clar prenent els carrers de la població. Fa sis mesos l'Ajuntament de Barxeta va presentar un recurs davant del Tribunal Europeu d'Estrasburg que suposa l'última via d'esperança per a aquells ciutadans de les comarques centrals que no estan disposats a posar-li preu al paisatge que els envolta.

Per altra banda, caldria fer una anàl•lisi profunda de les circumstàncies i posar el nostre punt de mira en les intencions subreptícies de la companyies energètiques: ¿què passaria si es paralitzara la xàrcia projectada de línies d'alta tensió que va des del sud de l'Estat Francés fins al sud de l'Estat Espanyol? ¿Posaria això en perill l'abastiment elèctric de la ciutadania? ¿Per quina raó els convindrà tant a les empreses de subministrament enllaçar amb el nord d'Àfrica? ¿No serà que la permissivitat legal d'aquestos països en vies de desenvolupament els permetria construir una sèrie de centrals nuclears que en Europa gaudeixen d'una impopularitat incòmoda i flagrant? ¿No estaríem parlant, llavors, d'una legitimació jurídica de l'espoli que les grans empreses espanyoles perpetren tàcitament en el Tercer Món?

(Músic, membre del COM - Col•lectiu Ovidi Montllor de músics en valencià)