Les urbanitzacions, les eleccions i la capavitat per raonar

Per: Jordi Puig (Ròtova)

Fa uns quants dies que els diaris ens volen fer arribar el missatge que les macrourbanitzacions han guanyat a les urnes. Un titular rotund que després sol ser matisat pam dalt pam baix, sense massa èxit. Però el missatge ja està llençat.

No posem en dubte que el partit que ha promogut aquesta política de desvertebració territorial des de la mateixa Conselleria de Territori i Habitatge (un habitatge per cada pam de territori, podria anomenar-se) ha tornat a revalidar el seu triomf en les eleccions. Però això no ens ha de fer caure en l’error de deixar en mans del PP i d’aquells que no es presenten a les eleccions tots els nostres termes municipals. Queda molt a fer davant el silenci interessat i la opacitat administrativa que fomenten molts dels nostres consistoris. I encara ens cal més proximitat a eixa majoria de gent que no llegeix els nostres, la majoria de vegades, saberuts articles d’opinió.

Anem a pams. Resulta curiós com als municipis on hi havia un govern de signe progressista, l’electorat li ha tirat de les orelles. Simat no vol un PAI, això ha quedat clar. No resulta tan fàcil de llegir a Palma però és evident que les formes del primer edil socialista li han fet perdre part de la confiança dels seus votants; això i la macrourbanització que està preparant. El seu municipi veí, Alfauir, ha deixat a l’oposició el govern socialista de Providència Martínez. Em dol apropar-me i comprovar com de dividida ha quedat la gent, quanta manca de participació, en espera que s’acabara aquesta legislatura passada. La gent, astiada per tanta prepotència, ha acabat per premiar a una oposició del PP que, ens agrade o no, també va signar totes les al·legacions en contra del camp de golf; entre les quals es contemplava la petició d’ampliació del perímetre de Sant Jeroni.

Fins i tot a Tavernes, on se suposa que no hi ha hagut càstig per les polítiques macrourbanístiques, si fem una anàlisi rigorosa del nombre de votants que estaven en contra de la iniciativa del Partit Popular, veiem com sí que apareix una disminució considerable dels seus votants. Els restos i tot el que comporta la llei d’Hont han fet que el PP s’emporte el gat a l’aigua i, en vistes que la cosa ha estat tan ajustada, no dubte que s’afanyaran tot el que puguen per carregar-s’ho tot, abans que ningú li ho puga impedir. Em sorprén ara veure a Ròtova entre la llista dels municipis on ha eixit guanyador el partit que proposava un camp de golf, ja que el programa electoral d’aquest no en deia ni una paraula. Però coses més grosses vorem...

Dic el que em comenten alguns votants del PP, principal “paiero” beneficiat en aquestes eleccions; i és que molts dels seus votants no tenen ni tan sols en consideració la qüestió dels PAIs, un fet que a nosaltres ens haguera agradat que tingueren en compte. Molts d’ells estaran a favor, molts altres se’n beneficiaran però d’altres s’han deixat seduir “simplement” pel missatge senzill i simple de la dreta valenciana, del “avanzar” i de la “confianza”, de la no preocupació en els problemes socials, del renec cap a la política i de la diversió amb els grans fenòmens de la Copa Amèrica i la Fòrmula 1; tots vivim massa còmodes com per a seure a pensar si realment el nostre cosí està a una interminable llista d’espera d’un hospital o si el nostre nebot va un simulacre de col·legi en un barracó (“aula prefabricada en perfectes condicions, en espera de la construcció d’un dels molts imminent col·legis”, va arribar a dir el conseller Font de Mora).

I encara, a pesar de tot, encara em fa més por aquella afirmació de la notícia de Las Provincias (6-6-2007, pàg 29), on se’ns diu que l’alcalde de Vilallonga, “tras recibir el apoyo masivo (sic) de su población, puede obviar las múltiples críticas recibidas en la anterior legislatura”, quan, de fet, la major part d’al·legacions que hem presentat se sustenten en informes i raons de pes amb les quals raonar. Espere que el vot, màxim garant de voluntat del poble –això no ho posem en dubte-, no impedisca emprar la capacitat per a raonar i dialogar en els nostres alcaldes.

Llicenciat en filologia catalana

Adéu PP!!!

Per: Juli Ibàñez (Simat).

Per a uns s´han fet curt els darrers 4 anys de vida política, per a altres llargs, molt llargs, i a un servidor sincerament, inerts, molt inerts.
Les majories absolutes, sembla què hipnotitzen al ciutadà mitjà, hi ha molta més vida dins dels mons “rosa” què ens mouen mitjantçant “tòmboles”, “tomates”, “dolces vita”... i mentre, els nostres governants van fent (de les seues!). Al finalitzar aquesta legislatura es compliran 12 anys què porta el PP governant al País Valencià, aon hem tingut 3 presidents populars, Zaplana primer, el seu benvolgut “estimat” Camps, i entre mig dels dos, sense pena ni glòria, el Sr. Olivas, ara immers a tasques més “productives” al sector de les caixes d´estalvis.
Centrant-nos a l´última (l´actual) legislatura, tenim un títol que podríem posar-li, amb l´idioma que més estimen els senyors governants, i de només 4 paraules: “más de lo mismo”. A partir d´ahí, si visquèrem a un País totalment democràtic, ens donaria molts titolars, ja no només a la premsa més imparcial, si és què realment existeix, sino també a tots els mitjans de comunicació que malauradament a dia d´avui formen un “holding” al servei del Govern del “Tio Paco” com vol ara que se´l recorde! Però aprofitant aquestes línees i ja què no ho podrem veure (de moment) als mitjans de comunicació públics del País Valencià, voldria recordar algunes de les “perles” de la gestió del Govern de Camps:
1. Accident de metro a València amb 43 víctimes: aquest trist capítol a la història del nostre País, passarà precissament a la història per ser l´únic País democràtic què ha tingut un desastre d´aquestes característiques i què els seus responsables han ixit impunes i sense cap càrrec dels fets, una comissió d´investigació que només va durar 6 dies, aon el President de la Generalitat no va ni comparèixer, donant totalment l´ esquena a l´opinió pública i sobretot, a les famílies de les víctimes.
2. La vergonya d´Europa: han tingut que eixir a la llum un gran nombre d´informes devastadors per part de la Comissió Europea, en contra de la construcció a les costes valencianes sense ningun tipus de mirament, saltant-se totes les lleis d´habitatge que existeixen i imposant l´esport nacional valencià: “el Golf”, per a què s´hagen inventat al “Conseller Sandía”, el què diu que a qüestions d´urbanisme i habitatge estan fent polítiques completament d´esquerres!!!
3. Els ha eixit més competència: el naiximent de Coalición Valenciana els ha ficat una mica nerviosos, és eixe i no altre el motiu d´aquesta campanya “anticatalanista” del Consell, atacant directament l´Estat Democràtic i de Dret, al voler censurar i tallar les emissions de TV3 al País Valencià, cosa què és totalment inconstitucional. És molt curiós, podem veure tots els canals de televisió que hi han (anglesos, coreans, sud-americans...) i l´únic canal que emet integrament en la nostra llengua ens el volen llevar! Saben què CV els pot llevar molt de vots “blaus”, i pretenen frenar-ho amb accions com aquestes.
4. Fòrmula 1 a València: les declaracions a un dia del començament de campanya del propietaride la F1, Sr. Ecclestone són de jutjat de guàrdia, però com estem a un règim de “república bananera” ningú ficarà remei. És un clar xantatge i un atac directe a qualsevol estament democràtic condicionar la vinguda d´un esdeveniment esportiu d´interés general, a la victòria del PP a les eleccions autonòmiques. Què passa, que la F1 és només digna per a Francisco Camps?
Podria estar tot el dia escrivint sobre la nefasta gestió del PP al Govern Valencià, però ja va sent hora de preparar el canvi, de dir-los adéu, adéu a corrupcions, adéu a corruptes, a especuladors, a censors, a gent què vol la destrucció de la nostra terra, de la nostra llengua i cultura i què només està a la política per interessos personals i empresarials, per omplir-se les “butxaques”, i això té que canviar ja.
Els valencians tenim el proper 27 de maig l´oportunitat de parar aquesta espiral de destrucció del nostre País, tenim un compromís amb la nostra terra i eixe compromís passa per fer fora el partit què està portant-nos a eixa destrucció.
El proper 27 de maig (...i amb permís del Sr. Sentandreu), serà el vertader Dia de la Valencianitat i el començament de la construcció Nacional del nostre País Valencià, perquè amb 300 anys... Ja en tenim prou!!!
ADÉU PP!

Mentides als paisatges del Serpis

Per: Roger Cremades

Les darreres setmanes la Generalitat ha decretat la protecció del Paisatge de la conca del Serpis. S’ha fet sense tenir en compte les activitats i els agents que el fan possible, i volem analitzar aquest fet.
Ningú s’ha recordat de protegir l’agricultura ni els llauradors. Un sector marginat pel govern valencià que ha acabat sense perspectiva de futur immediat ni relleu generacional. Cap responsable tampoc ha pensat a analitar la brutalitat dels canvis que es produeixena a la conca del Serpis. Macrourbanitzacions, camps de golf, asfalt a l’esquena del circ de la Safor, etc... Mai s’ha pres una mesura tan inútil amb un paisatge tan amenaçat com el de la nostra comarca.
L’amenaça més gran d’aquests paisatges són els programes urbanístics que aproven els mateixos corrents polítics que despres volen vendre que protegeixen el paisatge. Ens volen enganyar amb cortines de fum com el decret del que parlem. Així siga, que si no els PAIs no serien rentables, deu pensar algú als foscos despatxos de la Conselleria de Territori i Habitatge.
La fera té dos caps. Un a Vilallonga, on es promou una macrourbanització. I un altre a València, on la bèstia ens vol fer creure que protegirà els nostres paisatges. O perquè el paisatge dels afluents del Serpis, com el Vernissa, no entra en l’àmbit d’actuació?A més a més, la confusió en matèria territorial creada per la dreta governant és una cosa mai vista. Han creat un entramat legal tan ampli com incomprensible per impedir la participació ciutadana. Per eliminar uns drets que la societat civil reclama i manifesta al llarg i ample del territori. Sols cal fer una ullada a la Llei Urbanística Valenciana.
Per continuar amb el Serpis, a Vilallonga ningú ens pot amagar la veritat. “Sempre estem a temps de protegir”, diuen els que manen allí, i mentre el racó del Duc encara no és Parc Natural. No protegir res fermament, fer màrqueting i tenir-ho tot disponible per quan calga urbanitzar. Aquesta és la vertadera voluntat de la fera. Mentir.

* Pels Pobles de la Safor.

Votar és inútil

Per: Lorena Milvaques (Gandia)

L’adversari polític en tota contesa electoral i més en la que arriba en uns dies, no és un o altre partit polític, sinó que és l’abstencionisme entre els joves.
Totes les enquestes ho reflectixen clarament, el sector de la població que menys acudix a votar és aquell que se situa per baix dels 30 anys. Després de les eleccions els mitjans de comunicació i els propis partits polítics passaran hores i hores analitzant resultats. Però fora d'estes anàlisis m’agradaria reflectir en estes línies un fenomen del qual crec cal parlar perquè no se li ha donat veritable importància: l’abstencionisme. Una vegada passe el 27 de maig parlarem molt de qui ha estat realment el guanyador de les eleccions i de si un o altre té més o menys legitimitat de formar govern, amb pactes o sense ells, amb majories o sense elles. Però no ens pararem a pensar que segurament tornaran a repetir-se unes altíssimes taxes d'abstenció entre els més joves. En altres ocasions quasi la meitat de l’electoral no ha anat a votar, i eixa és el vertader adversari contra el qual tots hem de lluitar.
El debat sobre el abstencionisme ve de lluny, històricament el País Valencià ha estat de les comunitats autònomes amb menys participació a l'hora de triar els seus representants en el parlament autonòmic. Si això és així, cal preguntar-se perquè en tots estos anys des de la restauració de la democràcia, no s'ha fet gens des dels poders públics valencians per a fomentar l'esperit democràtic en la ciutadania. Cal fer entendre al ciutadà la importància del dret votar, i no només això, sinó també incitar-li a participar en la vida pública.
Alguns poden opinar que l'abstenció és una forma més de reflectir una opció política com és el possible descontent amb la política en general. Però estos han de veure que d'esta manera no aconseguixen res, ja que amb l'abstenció cada partit fa posteriorment la lectura que li és més propícia. Cal actuar per a acostar-nos a les quotes de participació de països com Suècia o Noruega on la sol rondar el 80%, enfront de cultures com la nord-americana, on una taxa de participació del 40% és una fet natural.

Iniciatives com la posada en marxa pel Consell dels Joves de Gandia, qui ha convidat els candidats municipals a presentar els seus programes i a respondre a les preguntes de les associacions juvenils, són dignes de lloança. La posada en marxa del web http://www.votaresinutil.com/ vol colpejar fort en la lacra de la joventut actual: la passivitat i el passotisme. És per això que tots els partits polítics, d’un o altre signe, deurien treballar de valent per fer que el diumenge 27 de maig cap jove pense que anar a dipositar el seu vot és una pèrdua de temps.

Assessora de l'Àrea de Planificació i Projectes de l'Ajuntament de Gandia.