Ja està fet, un govern de dretes a Gandia

Per: Lorena Milvaques (Gandia)

Allò que tots sabíem i que ningú es creia s’ha consumat. Orengo ha preferit un pacte amb la dreta front a un acord de progrés i d’esquerres.
Molt hem parlat els darrers dies sobre que és “natural” i que és “antinatural”. Per a mi hi ha dos maneres de concebre la política a l’Estat Espanyol: un és l’exemple del País Basc. Allà, des de fa uns anys, els pols se situen al voltant de l’eix, nacionalisme basc vs. nacionalisme espanyol. Això fa que el PP i el PSOE pacten a bona part de les administracions per deixar fora l’adversari, en este cas PNB, EA o Aralar. Una situació que per a mi és anòmala i que espere puga corregir-se en un futur. Un futur sense violència i on tots puguen expressar-se en plena LLIBERTAT, amb majúscules.
L’altra manera de diferenciar els partits i/o agrupar-los es fa en base a la divisió tradicional dreta-esquerra. Una divisió que ha sigut qüestionada moltes vegades i que molts creuen soterrada. Jo crec que encara és vàlida i vigent. És l’exemple de Catalunya, on CiU, malgrat ser el partit més votat, no governa per un pacte dels partits d’esquerra, independentment de la seua orientació nacional.
Al País Valencià, i com no a la Safor, allò lògic és que a l’hora de governar, en absència de majories absolutes, foren els partits d’esquerres per una part i els de dretes per altra, aquells que arribaren a acords de govern. Una màxima que s’ha plasmat majoritàriament en la gran part de casos on hi havia possibilitats de crear governs de progrés.
A la Safor hi ha excepcions, Gandia és la més cridanera, amb un pacte Orengo-Mut sense justificació. Un pacte d’interessos personals front a un projecte comú de progrés i d’esquerres. Un pacte que el PSOE justifica tot i tirant-nos en cara que el BLOC ha pactat amb el PP a El Real i a Palma. Exemples que per a res són extrapolables ni comparables. A Gandia el pacte de progrés de la passada legislatura ha donat molts bons fruits per a la ciutat. Han hagut problemes i moments de tensió, però en general considere que durant quatre anys la faena ha sigut si no excel·lent, molt bona. PSOE i BLOC hem lluitat contra el desficaci de l’extrema-dreta que durant quatre anys s’ha dedicat a dir “no” a tota iniciativa del govern. I eixe ha sigut Mut. Quina contradicció, no?.
A altres pobles, com a Palma, un alcalde sàtrapa del PSOE amb majoria absoluta s’ha dedicat a fer polítiques totalment dretanes. Si allà el BLOC ha pactat amb el PP és per regenerar la vida política local i fer fora un dictador. Això ho tenim ben clar, el BLOC lluitarà per fer fora del govern els sàtrapes, siguen d’un o altre color. En els pobles el que compten són les persones i estar afiliat a un partit d’esquerres en alguns llocs ha demostrat que no és garantia per a fer eixa mena de polítiques. Els votants sí que ho saben, i per això han castigat el PSOE a Palma, a Alfauir i a Simat, llocs on ha propiciat, plantejaments destructors del territori.
Però si hi ha una cosa que tinc clara és que en política no val tot. La ideologia i sobretot la moral, estan per damunt de la resta, això deuria reflexionar-ho algú. Almenys molts votants i militants del PSOE se que ho han fet. Fins hui, més d’una dotzena de persones, algunes d’elles ex-càrrecs socialistes, m’han expressat el seu desencís. Espere que siguen ells qui tinguen capacitat per fer reflexionar uns dirigents que els han enganyat prenent decisions en “petit comitè”.
+info: Els colors de l'arc iris. Bloc de Lorena Milvaques.

SOBREN LES EXCUSES, FALTEN FETS

Per: Marc Cabanilles (Simat)

Passats ja uns dies des de les últimes eleccions, hem sentit multitud de discursos justificant o analitzant la debacle dels partits anomenats d'esquerres.

Solen abundar opinions buides que res diuen o que juguen a desviar l'atenció sobre altres problemes: Que si no hem sabut transmetre el missatge, que si els electors no han entés, que si no ens hem cregut el nostre propi projecte, que cal treballar més dur de cara a les pròximes generals, que si s'ha votat en clau nacional, etc.En la meua humil opinió, cap d'estos discursos (o excuses) entra al nucli de la realitat, i evidencien una falta, no se si de voluntat o de mecanismes per a posar remei.

Per a mí, la realitat és que, efectivament, en democràcia pots votar a qui vullgues, però, en última instància, el capitalisme, ni tocar-lo. I a partir d'ací, tot s'explica.S'explica que si tota l'esquerra que es presenta ( i quan dic tots incloc socialistes, comunistes, nacionalistes d'esquerra; etc), hem decidit jugar amb les regles i valors del capitalisme (mercat, màrqueting, competència, diners, publicitat, rendiments, etc), llavors, els partits de dreta juguen millor, perquè és el seu terreny natural, i per tant el que millor dominen i controlen.

S'explica que una gran majoria d'electors, atés que en les seues vides i treballs quotidians no esperen, guanye qui guanye, cap canvi significatiu, per tant, o bé s'abstenen d'anar a votar, o bé li donen el vot als que han demostrat més eficiència i mestria en la gestió del capitalisme, o siga, els partits de la dreta, que almenys, no amaguen les seues preferències.

S'explica, seguint l'elemental regla capitalista del benefici, que només es presente un gran partit de la dreta, enfront de multitud d'ofertes de l'anomenada esquerra, més preocupada pel “benefici” del seu propi partit, que pel possible “benefici” de la societat. Alguns diran que l'esquerra és més plural, i per això la diversitat d'ofertes.

Però això, si ho veiem detingudament, l'única cosa que indica és que dins de cada partit, la pluralitat és nul•la (o la mínima indispensable perquè una organització puga considerar-se democràtica), i per tant, qui no assumix la línia oficial, es veu obligat a canviar de partit, a crear-ne un nou o a quedar reduït, dins del partit, a una espècie de “pepito grillo” exòtic a qui ningú fa cas.Un últim exemple de tot el que dic.Perquè ha guanyat estes eleccions un partit amb multitud de càrrecs públics processats per corrupció, bé urbanística, bé per tràfic d'influències, bé per prevaricació? La resposta és simple.

A l'estil del més pur capitalisme, des de menuts ens ensenyen que cal triomfar a tota costa, i un senyal del triomf és l'enriquir-se. Amb estes premisses, una gran part de la societat, en compte de castigar o rebutjar la corrupció, el que ha demostrat amb el seu vot, és tindre enveja de no poder fer el mateix que eixos polítics corruptes. En conseqüència, se'ls pren com a model i se'ls vota, amb l'esperança d'algun dia, poder fer el mateix que ells fan: Enriquir-se.

El resultat de tot açò no és més que el que estem veient.

Hi ha algú que oferisca solidaritat de la de veritat? No els espectacles de Telemaratón , la promoció de pseudoONG de voluntaris, o l'ajuda al tercer món per a eixir després en les fotos.

Hi ha algú que oferisca justícia de la de veritat? No la justícia de jutges estrela, advocats caríssims, i fiances milionàries.

Hi ha algú que oferisca llibertat de la de veritat? No la llibertat capitalista de poder fer el que es vullga, en funció dels diners que es tinga.

Hi ha algú que es prenga seriosament el dret constitucional de tindre un treball digne? No els contractes fem, a temps parcial, amb sou mínim i acomiadament barat.Hi ha algú que pose en pràctica el dret a una vivenda digna per a tots? No parle dels pisos de 30 metres, només per a jóvens, mentres les regles del mercat, permeten acaparar i especular amb milers i milers de vivendes buides.

Després de diversos lustres de democràcia, amb governs i majories absolutes tant de la dreta com de l'anomenada esquerra, la gent continua vivint com sempre: Ofegats amb la seua hipoteca a costes, amb treballs precaris, amb acomiadaments a gust dels empresaris, amb llistes d'espera en la sanitat, amb la vivenda inabastable per a molts, amb unes pensions mínimes després de 40 anys de cotitzar, mentres uns pocs polítics (tant de dretes com d'esquerres), jugant al pur capitalisme, cobren la pensió màxima després d'uns pocs anys com a diputats o consellers, amb falta de vida familiar, etc.En fi, jo únicament he votat una vegada: Va ser en el referèndum sobre l'entrada d'Espanya a l'OTAN, i em van enganyar.

I malgrat no haver votat mai més, em crec amb el dret, i així ho porte fent durant anys, de protestar contra un muntatge, uns mecanismes i uns polítics, que governe qui governe, anteposen el benefici i els privilegis seus (o dels seus partits), enfront de la resta dels mortals. I encara que no vote, em crec amb el dret de lluitar contra una forma de fer política que es veu més com una oportunitat de progressar i guanyar-se la vida, que com una activitat al servei de la societat per a canviar-la i millorar-la.

En resum, no se perquè s'estranyen alguns que, excepte xicotets parèntesis en què governa l'esquerra (i en els que no s'atrevix a canviar les coses de veritat, només a posar pegats), isquen els resultats que ixen. Si amb el que hi ha, és el normal.Ens veiem (alguns) en la propera votació.

Exregidor de l’Ajuntament de Simat. Secretari de l’Agrupació Ciutadana Arc Iris