Per: Lorena Milvaques (Gandia)
Allò que tots sabíem i que ningú es creia s’ha consumat. Orengo ha preferit un pacte amb la dreta front a un acord de progrés i d’esquerres.
Molt hem parlat els darrers dies sobre que és “natural” i que és “antinatural”. Per a mi hi ha dos maneres de concebre la política a l’Estat Espanyol: un és l’exemple del País Basc. Allà, des de fa uns anys, els pols se situen al voltant de l’eix, nacionalisme basc vs. nacionalisme espanyol. Això fa que el PP i el PSOE pacten a bona part de les administracions per deixar fora l’adversari, en este cas PNB, EA o Aralar. Una situació que per a mi és anòmala i que espere puga corregir-se en un futur. Un futur sense violència i on tots puguen expressar-se en plena LLIBERTAT, amb majúscules.
L’altra manera de diferenciar els partits i/o agrupar-los es fa en base a la divisió tradicional dreta-esquerra. Una divisió que ha sigut qüestionada moltes vegades i que molts creuen soterrada. Jo crec que encara és vàlida i vigent. És l’exemple de Catalunya, on CiU, malgrat ser el partit més votat, no governa per un pacte dels partits d’esquerra, independentment de la seua orientació nacional.
Al País Valencià, i com no a la Safor, allò lògic és que a l’hora de governar, en absència de majories absolutes, foren els partits d’esquerres per una part i els de dretes per altra, aquells que arribaren a acords de govern. Una màxima que s’ha plasmat majoritàriament en la gran part de casos on hi havia possibilitats de crear governs de progrés.
A la Safor hi ha excepcions, Gandia és la més cridanera, amb un pacte Orengo-Mut sense justificació. Un pacte d’interessos personals front a un projecte comú de progrés i d’esquerres. Un pacte que el PSOE justifica tot i tirant-nos en cara que el BLOC ha pactat amb el PP a El Real i a Palma. Exemples que per a res són extrapolables ni comparables. A Gandia el pacte de progrés de la passada legislatura ha donat molts bons fruits per a la ciutat. Han hagut problemes i moments de tensió, però en general considere que durant quatre anys la faena ha sigut si no excel·lent, molt bona. PSOE i BLOC hem lluitat contra el desficaci de l’extrema-dreta que durant quatre anys s’ha dedicat a dir “no” a tota iniciativa del govern. I eixe ha sigut Mut. Quina contradicció, no?.
A altres pobles, com a Palma, un alcalde sàtrapa del PSOE amb majoria absoluta s’ha dedicat a fer polítiques totalment dretanes. Si allà el BLOC ha pactat amb el PP és per regenerar la vida política local i fer fora un dictador. Això ho tenim ben clar, el BLOC lluitarà per fer fora del govern els sàtrapes, siguen d’un o altre color. En els pobles el que compten són les persones i estar afiliat a un partit d’esquerres en alguns llocs ha demostrat que no és garantia per a fer eixa mena de polítiques. Els votants sí que ho saben, i per això han castigat el PSOE a Palma, a Alfauir i a Simat, llocs on ha propiciat, plantejaments destructors del territori.
Però si hi ha una cosa que tinc clara és que en política no val tot. La ideologia i sobretot la moral, estan per damunt de la resta, això deuria reflexionar-ho algú. Almenys molts votants i militants del PSOE se que ho han fet. Fins hui, més d’una dotzena de persones, algunes d’elles ex-càrrecs socialistes, m’han expressat el seu desencís. Espere que siguen ells qui tinguen capacitat per fer reflexionar uns dirigents que els han enganyat prenent decisions en “petit comitè”.
+info: Els colors de l'arc iris. Bloc de Lorena Milvaques.
Molt hem parlat els darrers dies sobre que és “natural” i que és “antinatural”. Per a mi hi ha dos maneres de concebre la política a l’Estat Espanyol: un és l’exemple del País Basc. Allà, des de fa uns anys, els pols se situen al voltant de l’eix, nacionalisme basc vs. nacionalisme espanyol. Això fa que el PP i el PSOE pacten a bona part de les administracions per deixar fora l’adversari, en este cas PNB, EA o Aralar. Una situació que per a mi és anòmala i que espere puga corregir-se en un futur. Un futur sense violència i on tots puguen expressar-se en plena LLIBERTAT, amb majúscules.
L’altra manera de diferenciar els partits i/o agrupar-los es fa en base a la divisió tradicional dreta-esquerra. Una divisió que ha sigut qüestionada moltes vegades i que molts creuen soterrada. Jo crec que encara és vàlida i vigent. És l’exemple de Catalunya, on CiU, malgrat ser el partit més votat, no governa per un pacte dels partits d’esquerra, independentment de la seua orientació nacional.
Al País Valencià, i com no a la Safor, allò lògic és que a l’hora de governar, en absència de majories absolutes, foren els partits d’esquerres per una part i els de dretes per altra, aquells que arribaren a acords de govern. Una màxima que s’ha plasmat majoritàriament en la gran part de casos on hi havia possibilitats de crear governs de progrés.
A la Safor hi ha excepcions, Gandia és la més cridanera, amb un pacte Orengo-Mut sense justificació. Un pacte d’interessos personals front a un projecte comú de progrés i d’esquerres. Un pacte que el PSOE justifica tot i tirant-nos en cara que el BLOC ha pactat amb el PP a El Real i a Palma. Exemples que per a res són extrapolables ni comparables. A Gandia el pacte de progrés de la passada legislatura ha donat molts bons fruits per a la ciutat. Han hagut problemes i moments de tensió, però en general considere que durant quatre anys la faena ha sigut si no excel·lent, molt bona. PSOE i BLOC hem lluitat contra el desficaci de l’extrema-dreta que durant quatre anys s’ha dedicat a dir “no” a tota iniciativa del govern. I eixe ha sigut Mut. Quina contradicció, no?.
A altres pobles, com a Palma, un alcalde sàtrapa del PSOE amb majoria absoluta s’ha dedicat a fer polítiques totalment dretanes. Si allà el BLOC ha pactat amb el PP és per regenerar la vida política local i fer fora un dictador. Això ho tenim ben clar, el BLOC lluitarà per fer fora del govern els sàtrapes, siguen d’un o altre color. En els pobles el que compten són les persones i estar afiliat a un partit d’esquerres en alguns llocs ha demostrat que no és garantia per a fer eixa mena de polítiques. Els votants sí que ho saben, i per això han castigat el PSOE a Palma, a Alfauir i a Simat, llocs on ha propiciat, plantejaments destructors del territori.
Però si hi ha una cosa que tinc clara és que en política no val tot. La ideologia i sobretot la moral, estan per damunt de la resta, això deuria reflexionar-ho algú. Almenys molts votants i militants del PSOE se que ho han fet. Fins hui, més d’una dotzena de persones, algunes d’elles ex-càrrecs socialistes, m’han expressat el seu desencís. Espere que siguen ells qui tinguen capacitat per fer reflexionar uns dirigents que els han enganyat prenent decisions en “petit comitè”.
+info: Els colors de l'arc iris. Bloc de Lorena Milvaques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada