Neocentralisme o les dos espanyes

Per: Emili Selfa (Beniopa)

L’ambient polític que transmeten els mitjans es fa cada dia més insuportable. Sembla que no hi ha cap altre problema que el de De Juana Chaos i el de Navarra. És el PP qui porta l’agenda política i és evident que han optat per tirar-se al carrer –la dreta sempre ha pensat que el carrer era seu, com proclamava Fraga fa anys- i estan aconseguint un nivell de crispació i de radicalització política perillós.

Allò més provable serà que acabarem manifestant-nos tots al carrer, com ho férem quan el cop d’estat de Tejero, la mort de Miguel Àngel Blanco o la guerra d’Iraq. No tindrem més remei, i té collons la cosa, precisament quan el concepte “política” està més devaluat que mai o la gent passa més de la política. No pot ser d’altra manera, suportar el bombardeig, tots els dies i a tothora de la Ser i la Cope, de El País i del Mundo, del Levante i Las Provincias, de totes les TV, del pamflet partidista i en molts casos incendiari de Canal 9, ... no és per a menys. Allò realment transcendent –allò que li fan vore a la ciutadania- és el que passa a Madrid, a les Corts de Madrid, i al govern central. Ara davant d’unes eleccions municipals i autonòmiques tindrem ocasió de comprovar-ho. El protagonisme mediàtic serà per a Zapatero i per a Rajoy, i per avaluar qui té les de guanyar el govern realment important per a ells; els problemes reals dels valencians una vegada més quedaran en un paper secundari o testimonial.

Aznar és la cara i ulls d’aquesta situació. Ell és qui, traguent el falangista que portava dins, a més de ser víctima real d’ETA, va arraconar l’esperit més positiu i constructiu de la transició política espanyola, propiciat majoritàriament pel PSOE, UCD, PCE i els nacionalismes. Ell i els seus han descobert la rendibilitat política d’agitació de l’<>, de la bandera de la <>, i de tota la parafernàlia franquista que exhibeixen a les seues manifestacions. ¡Com em venen ara a la memòria persones que votaren a aquell Aznar del 96 i deien que ho feien només pensant en la butxaca! Així ens ha anat. Per altra banda Zapatero, que fa la mateixa política econòmica que feia el PP i en alguna cosa calia distingir-se, porta com a característica política destacada les qüestions simbòliques, la memòria històrica,... ; és a dir, un distanciament notable d’aquell esperit de la transició, i al PP li ve que ni pintat.

El resultat de tot plegat, a més d’un ambient irrespirable, és que un PP tant radicalitzat és molt improbable que governe l’estat. Fins i tot, un personatge com Fraga ho ha advertit als seus. Però el mal que deixaran serà guapet: enfortiment de l’espanyolització i del centralisme. Amb el PP provocant i amb el PSOE assumint, Espanya reforçada. I els valencians? Sembla que encara majoritàriament desvanits amb el PP i les seues noves glòries a Espanya.

Professor d'ensenyament secundari