Per: Sandra Cardona (Gandia)
Què deuria haver dins d’un contenidor de fem per a que, sense necessitat d’arromangar-nos les mànigues, ens endinsàrem dins d’ell remenant tantes bosses com foren accessibles?
Un ésser humà indefens?. Un animal reclamant ajuda?.
Que hi ha a dins d’un contenidor de fem?. Llevat que no tingues hort o jardí, tot és reutilitzable mitjançant el reciclatge i el compostatge.
No obstant això, hi ha encara qui practica l’evasió de la responsabilitat augmentant el deute comú de l’ésser humà amb la natura i fa servir una única bossa , de plàstic per suposat, per a desfer-se d’allò que ja no li resulta profitós.
Així, podem trobar fusta, vidre, medicaments, paper, roba, ampolles i marraixes de plàstic, tetra paks i milers i milers d’objectes d’infinits materials que tan sols unes hores abans gaudien d’un vida més o menys complexa i saludable.
Quin és el temps d’amortització d’un bé d’ús comú?. Evidentment això dependrà del nostre nivell econòmic, estat anímic, entorn sociocultural, capacitat intel·lectual i el nostre estat mental entre d’altres circumstàncies. De fet, allò que per a certes persones esdevindria un objecte inútil pel seu estat d’ús o conservació, per a d’altres podria representar una troballa de gran utilitat. Bé perquè, com he dit abans, cadascú veu la realitat des de diferents paràmetres, ó perquè els valors difereixen més allà de cada cultura, en cada individu.
Conseqüentment, identificant aquesta diversitat, resultaria raonable establir un sistema d’intercanvi de deixalles. Que disminuiria l’abocament no diferenciat i augmentaria la rendibilitat dels productes adquirits en l’espiral consumista i destructivista que menysprea l’aprofitament últim envers la satisfacció de la nova adquisició.
Un ésser humà indefens?. Un animal reclamant ajuda?.
Que hi ha a dins d’un contenidor de fem?. Llevat que no tingues hort o jardí, tot és reutilitzable mitjançant el reciclatge i el compostatge.
No obstant això, hi ha encara qui practica l’evasió de la responsabilitat augmentant el deute comú de l’ésser humà amb la natura i fa servir una única bossa , de plàstic per suposat, per a desfer-se d’allò que ja no li resulta profitós.
Així, podem trobar fusta, vidre, medicaments, paper, roba, ampolles i marraixes de plàstic, tetra paks i milers i milers d’objectes d’infinits materials que tan sols unes hores abans gaudien d’un vida més o menys complexa i saludable.
Quin és el temps d’amortització d’un bé d’ús comú?. Evidentment això dependrà del nostre nivell econòmic, estat anímic, entorn sociocultural, capacitat intel·lectual i el nostre estat mental entre d’altres circumstàncies. De fet, allò que per a certes persones esdevindria un objecte inútil pel seu estat d’ús o conservació, per a d’altres podria representar una troballa de gran utilitat. Bé perquè, com he dit abans, cadascú veu la realitat des de diferents paràmetres, ó perquè els valors difereixen més allà de cada cultura, en cada individu.
Conseqüentment, identificant aquesta diversitat, resultaria raonable establir un sistema d’intercanvi de deixalles. Que disminuiria l’abocament no diferenciat i augmentaria la rendibilitat dels productes adquirits en l’espiral consumista i destructivista que menysprea l’aprofitament últim envers la satisfacció de la nova adquisició.
Advocada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada