Per: Roger Cremades
Les darreres setmanes la Generalitat ha decretat la protecció del Paisatge de la conca del Serpis. S’ha fet sense tenir en compte les activitats i els agents que el fan possible, i volem analitzar aquest fet.
Ningú s’ha recordat de protegir l’agricultura ni els llauradors. Un sector marginat pel govern valencià que ha acabat sense perspectiva de futur immediat ni relleu generacional. Cap responsable tampoc ha pensat a analitar la brutalitat dels canvis que es produeixena a la conca del Serpis. Macrourbanitzacions, camps de golf, asfalt a l’esquena del circ de la Safor, etc... Mai s’ha pres una mesura tan inútil amb un paisatge tan amenaçat com el de la nostra comarca.
L’amenaça més gran d’aquests paisatges són els programes urbanístics que aproven els mateixos corrents polítics que despres volen vendre que protegeixen el paisatge. Ens volen enganyar amb cortines de fum com el decret del que parlem. Així siga, que si no els PAIs no serien rentables, deu pensar algú als foscos despatxos de la Conselleria de Territori i Habitatge.
La fera té dos caps. Un a Vilallonga, on es promou una macrourbanització. I un altre a València, on la bèstia ens vol fer creure que protegirà els nostres paisatges. O perquè el paisatge dels afluents del Serpis, com el Vernissa, no entra en l’àmbit d’actuació?A més a més, la confusió en matèria territorial creada per la dreta governant és una cosa mai vista. Han creat un entramat legal tan ampli com incomprensible per impedir la participació ciutadana. Per eliminar uns drets que la societat civil reclama i manifesta al llarg i ample del territori. Sols cal fer una ullada a la Llei Urbanística Valenciana.
Per continuar amb el Serpis, a Vilallonga ningú ens pot amagar la veritat. “Sempre estem a temps de protegir”, diuen els que manen allí, i mentre el racó del Duc encara no és Parc Natural. No protegir res fermament, fer màrqueting i tenir-ho tot disponible per quan calga urbanitzar. Aquesta és la vertadera voluntat de la fera. Mentir.
Ningú s’ha recordat de protegir l’agricultura ni els llauradors. Un sector marginat pel govern valencià que ha acabat sense perspectiva de futur immediat ni relleu generacional. Cap responsable tampoc ha pensat a analitar la brutalitat dels canvis que es produeixena a la conca del Serpis. Macrourbanitzacions, camps de golf, asfalt a l’esquena del circ de la Safor, etc... Mai s’ha pres una mesura tan inútil amb un paisatge tan amenaçat com el de la nostra comarca.
L’amenaça més gran d’aquests paisatges són els programes urbanístics que aproven els mateixos corrents polítics que despres volen vendre que protegeixen el paisatge. Ens volen enganyar amb cortines de fum com el decret del que parlem. Així siga, que si no els PAIs no serien rentables, deu pensar algú als foscos despatxos de la Conselleria de Territori i Habitatge.
La fera té dos caps. Un a Vilallonga, on es promou una macrourbanització. I un altre a València, on la bèstia ens vol fer creure que protegirà els nostres paisatges. O perquè el paisatge dels afluents del Serpis, com el Vernissa, no entra en l’àmbit d’actuació?A més a més, la confusió en matèria territorial creada per la dreta governant és una cosa mai vista. Han creat un entramat legal tan ampli com incomprensible per impedir la participació ciutadana. Per eliminar uns drets que la societat civil reclama i manifesta al llarg i ample del territori. Sols cal fer una ullada a la Llei Urbanística Valenciana.
Per continuar amb el Serpis, a Vilallonga ningú ens pot amagar la veritat. “Sempre estem a temps de protegir”, diuen els que manen allí, i mentre el racó del Duc encara no és Parc Natural. No protegir res fermament, fer màrqueting i tenir-ho tot disponible per quan calga urbanitzar. Aquesta és la vertadera voluntat de la fera. Mentir.
* Pels Pobles de la Safor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada